Entrevista a Claudi Fuster: mestre en la multiculturalitat

Enllaç:

“La clau per arreglar els conflictes que provoca l’islam està en les dones”

En el seu llibre reflecteix la multiculturalitat a les aules com una cosa molt positiva. Quins aspectes positius té principalment la multiculturalitat a l’hora d’aprendre i ensenyar?
Sobretot l’enriquiment en els sentit que els nens aprenen moltes coses de primera mà, sense necessitat de recórrer als llibres. Tots els meus alumnes saben què és l’islam o el Ramadà perquè els hi han explicat els companys de classe. Un altre aspecte positiu molt important en el fet educatiu és que com a professor et fa replantejar els continguts pedagògics i la metodologia que has de fer servir i fa avançar la pedagogia.

I té algun aspecte negatiu la barreja de cultures a l’ensenyament?
Hi ha molts aspectes negatius. El sobreesforç que han de fer els professors i el temps que s’empra per ajudar als immigrants és molt gran. També es produeix molt racisme entre alumnes. Més entre immigrants que entre els autòctons i immigrants. Per exemple, els xinesos i els marroquins no es poden ni veure.

Què fa el professor per establir la comunicació amb els alumnes immigrants?
Jo tinc avantatge perquè sóc professor d’anglès i molts nens tenen nocions d’anglès i et prenen com a referent. Perquè els nens es relacionin entre ells hem de fer molt el pallasso (rialles). A més fem servir el sistema anglès del mentors i cada nen quan arriba nou és “apadrinat” per un altre nen que li ensenya els trucs de l’escola i creen vincles entre el nouvingut i la resta.

Opines que la diversitat que vivim cada dia més al nostre país durà a una nova cultura mestissa o que afavorirà l’aparició de “guetos culturals”?
No ho sé. Per un costat l’escola és un lloc on molts conflictes de fora no entren i per tant és difícil valorar-ho. La gran dificultat per la comprensió entre cultures és l’islam, que és una religió que no ha avançat des de fa 1400 anys. Però hi ha moltes noies islàmiques que no volen continuar oprimides. Moltes nenes de la meva escola van vestides com les noies d’aquí i són les mares les que els compren la roba perquè no volen que les seves filles hagin d’anar tapades de cap a peus però quan arriben a casa amb el pare es tornen a posar la shilaba. El dia en que les dones musulmanes s’alliberin o els homes musulmans es casin amb dones d’altres cultures voldrà dir que les coses hauran canviat de debò.

A Catalunya hi ha uns 20.000 alumnes immigrants de secundària i més de 7.000 d’aquests estan a Barcelona. És lògic que aquests alumnes s’agrupin en pocs centres o s’haurien de posar límits per a dividir-los en altres escoles?
Jo no sóc contrari a que els nens immigrants estiguin concentrats. Per començar, els nens no són els immigrants sinó que són fills d’immigrants. Ells no han escollit immigrar. A més, les famílies que venen de fora no van on van a l’atzar sinó que van allà on tenen parents o coneguts. Per això al nen que arriba no li pots prendre tots els referents de cop, que poden ser uns familiars, una botiga o un restaurant perquè es queda desubicat.... A més, els pares dels nens immigrants han vingut aquí per millorar i per això valoren que el seu fill tingui possibilitats i l’empenyen estudiar.

Creu que els nens immigrants tenen possibilitats d’arribar algun dia a fer carrera universitària?
Crec que no però no per origen ni perquè el sistema no els hi permeti sinó per la qüestió de la pobresa. Aquesta gent fa les pitjors feines i les més mal retribuïdes i el principal per a ells és la subsistència. A més, tot els seus excedents econòmics van a parar al país d’origen. La família és una unitat de producció i tothom ha de posar-se a treballar tant aviat com pugui. Les noies són les que més ho pateixen però espero que amb el temps les coses canviïn per a les dones. Jo penso que el sistema dóna possibilitats a tothom però si el nen immigrant no té papers no té sentit l’educació perquè no es pot aconseguir cap títol.

Per tan els problemes entre immigrants i autòctons no tenen a veure amb la diferència entre races?
Exacte, el gran problema de la immigració és la pobresa.. A les escoles on estudien els fills de cònsols no hi ha problemes de racisme. La nostra societat és molt classista.

A França hi va haver un gran debat sobre l’ús del mocador de les alumnes islàmiques. Què opina sobre la simbologia religiosa a les aules?
A mi em molesten més els pírcings o les gorres que els mocadors. I m’ofèn més que no deixin anar una nena d’excursió que no pas que dugui un mocador al cap. La clau per trencar amb això i també amb els conflictes entre cultures està en les noies. Jo crec que les dones musulmanes acabaran fent una revolució i són el futur del conflicte. Ho veig a l’escola: les nenes són intel•ligents i valentes.

Els nens musulmans tracten igual a les noies musulmanes que a les que no ho són?
Els immigrants de primera generació estan “viciats” pels costums dels seus pares però els nens que estan aquí des de primària o des del parvulari prenen els valors i costums d’aquí. Un exemple del que passa són els andalusos que van venir immigrants: alguns s’han quedat en guetos i els altres s’han integrat bé. Com actualment mengem gaspatxo algun dia menjarem pollastre al curri. La clau està al mestissatge perquè fa millorar la raça, fins i tot ho diuen els biòlegs!

Com es poden arreglar les diferències i acostar els abismes culturals que separen els immigrants entre amb els autòctons i també entre ells?
Jo crec que el que hem de fer per arreglar les nostres diferències entre cultures és el que opina John Hume, premi de la pau ens va venir a visitar a l’escola. La manera de trobar la pau és no parlar del que causa conflicte i buscar les coses positives que es tenen en comú. Una cosa és el pensament col•lectiu i l’altra és conèixer les persones en elles mateixes. Al cap i a la fi tots busquem alguna cosa similar a la vida i ens n’adonarem si traiem “la funda” de la gent i els coneixem com a persones.

Estic d' acord amb l' entrevistat quan diu que la culturalitat pot tenir coses negatives i positives, crec que de tot s' aprén una mica.
En quan al vel islàmic, ell no li dona molta importàcia ja que creu que hi coses més importants que un simple mocador al cap. Jo crec que no és simplememt un vel que porten com estètica, com poden ser els pírcing, crec que va més enllà d' això, per mi aquest vel representa la submisió de la dona islàmica.


VOSALTRES QUE EN PENSEU?

Si que hi ha explotació infantil a Catalunya

Els cap de setmana vaig a un bar del meu poble a pendre un cafè i cada dia veig una nena d' uns 10 anys allà sentada en unes d'aquelles cadires sola o acompayada d' altre gent que biologicament no és la seva família. La seva mare o està jugant a les "tragaperres" o està xerrant amb altre gent mentres amb una mà aguanta el cigarret i amb l' altre té la seva cervesa sempre mig buida. Ha arribat un punt que la nena ja es coneix totes les persones que solen frequentar aquell bar i tota aquesta gent ja se la coneix: és una nena de bar.

Cada divendres els meus amics i jo anem a sopar a aquest bar cap allà a les 10 i cada divendres ens la trobem en una taula o en un tamboret davant la barra envoltada de gent gran, gent que s' ha convertit en la seva família. Quan marxem d' aquells bar ple de fum ella encara es queda esperant que la seva mare se n'adoni que té son i que potser vol marxar.

Jo crec que això és podria considerar explotació infantil. Què fa una nena de 10 anys la major part del dia que té festa en aquell bar, quan el que hauria d' estar fent és jugar amb nenes de la seva edat? La veritat és que no ho se. Em preguntareu, com és que ningú ho denuncia? Simplement per que no ens atrevim, per que pensem que seria ficar-nos en la vida de les altres persones i si a algú ho fes de denunciar-ho personalment crec que la que surtiria perjudicada de primera mà seria la nena, per que ella ja està acostumada a anar a quell bar per que tothom se l'estima i segurament si algú li donés a triar a estar a casa seva amb la seva mare o en el bar, sense dubtar-ho diria en el bar.

VOSALTRES QUE EN PENSEU, DIGUEU LA VOSTRA.....

EL PERFUME DE LA MAESTRA...

Aqui us deixo un relat, ja se que és un xic llarg, però és molt interessant, dona que pensar. És un relat per reflexionar.

VOSALTRES QUE EN PENSEU?

"Mientras estuvo al frente de su clase de 5º grado, el primer día de clase lo iniciaba diciendo a los niños una mentira. Como la mayor parte de los profesores, ella miraba a sus alumnos y les decía que a todos los quería por igual. Pero eso no era posible, porque ahí en la primera fila, desparramado sobre su asiento, estaba un niño llamado Teddy Stoddard.
La señorita Thompson había observado a Teddy desde el año anterior y había notado que él no jugaba muy bien con otros niños, su ropa estaba muy descuidada y frecuentemente necesitaba darse un buen baño.
Teddy comenzaba a ser un tanto desagradable. Llegó el momento en que la señorita Thompson disfrutaba al marcar los trabajos de Teddy con un plumón rojo haciendo una gran X y colocando un cero muy llamativo en la parte superior de sus tareas.
En la escuela donde la señorita Thompson enseñaba, le era requerido revisar el historial de cada niño, ella dejó el expediente de Teddy para el final. Cuando ella revisó su expediente, se llevó una gran sorpresa. La Profesora de primer grado escribió: “Teddy es un niño muy brillante con una sonrisa sin igual. Hace su trabajo de una manera limpia y tiene muy buenos modales… es un placer tenerlo cerca”.
Su profesora de segundo grado escribió: “Teddy es un excelente estudiante, se lleva muy bien con sus compañeros, pero se nota preocupado porque su madre tiene una enfermedad incurable y el ambiente en su casa debe ser muy difícil”.
La profesora de tercer grado escribió: “Su madre ha muerto, ha sido muy duro para él. El trata de hacer su mejor esfuerzo, pero su padre no muestra mucho interés y el ambiente en su casa le afectará pronto si no se toman ciertas medidas”.
Su profesora de cuarto grado escribió: “Teddy se encuentra atrasado con respecto a sus compañeros y no muestra mucho interés en la escuela. No tiene muchos amigos y en ocasiones duerme en clase”.
Ahora la señorita Thompson se había dado cuenta del problema y estaba apenada con ella misma. Ella comenzó a sentirse peor cuando sus alumnos le llevaron sus regalos de Navidad, envueltos con preciosos moños y papel brillante, excepto Teddy. Su regalo estaba mal envuelto con un papel amarillento que él había tomado de una bolsa de papel. A la señorita Thompson le dió pánico abrir ese regalo en medio de los otros presentes. Algunos niños comenzaron a reír cuando ella encontró un viejo brazalete y un frasco de perfume con solo un cuarto de su contenido. Ella detuvo las burlas de los niños al exclamar lo precioso que era el brazalete mientras se lo probaba y se colocaba un poco del perfume en su muñeca.
Teddy Stoddard se quedó ese día al final de la clase el tiempo suficiente para decir:
“Señorita Thompson, el día de hoy usted huele como solía oler mi mamá”.
Después de que el niño se fue ella lloró por lo menos una hora. Desde ese día, ella dejó de enseñarles a los niños aritmética, a leer y a escribir. En lugar de eso, comenzó a educar a los niños.
La señorita Thompson puso atención especial en Teddy. Conforme comenzó a trabajar con él, su cerebro comenzó a revivir. Mientras más lo apoyaba, él respondía más rápido. Para el final del ciclo escolar, Teddy se había convertido en uno de los niños más aplicados de la clase y a pesar de su mentira de que quería a todos sus alumnos por igual, Teddy se convirtió en uno de los consentidos de la maestra.
Un año después, ella encontró una nota debajo de su puerta, era de Teddy, diciéndole que ella había sido la mejor maestra que había tenido en toda su vida.
Seis años después por las mismas fechas, recibió otra nota de Teddy, ahora escribía diciéndole que había terminado la preparatoria siendo el tercero de su clase y ella seguía siendo la mejor maestra que había tenido en toda su vida.
Cuatro años después, recibió otra carta que decía que a pesar de que en ocasiones las cosas fueron muy duras, se mantuvo en la escuela y pronto se graduaría con los más altos honores. El le reiteró a la señorita Thompson que seguía siendo la mejor maestra que había tenido en toda su vida y su favorita.
Cuatro años después recibió otra carta. En esta ocasión le explicaba que después de que concluyó su carrera, decidió viajar un poco. La carta le explicaba que ella seguía siendo la mejor maestra que había tenido y su favorita, pero ahora su nombre se había alargado un poco, la carta estaba firmada por Doctor Theodore F. Stoddard.
La historia no termina aquí, existe una carta más que leer, Teddy ahora decía que había conocido a una chica con la cual iba a casarse. Explicaba que su padre había muerto hacía un par de años y le preguntaba a la señorita Thompson si le gustaría ocupar en su boda el lugar que usualmente es reservado para la madre del novio, por supuesto la señorita Thompson aceptó y adivinen… Ella llegó usando el viejo brazalete y se aseguró de usar el perfume que Teddy recordaba que usó su madre la última Navidad que pasaron juntos.
Se dieron un gran abrazo y el Dr. Stoddard le susurró al oído, “Gracias señorita Thompson por creer en mí. Muchas gracias por hacerme sentir importante y mostrarme que yo puedo hacer la diferencia”.
La señorita Thompson con lágrimas en los ojos, tomó aire y dijo, “Teddy, te equivocas, tú fuiste el que me enseñó a mí que yo puedo hacer la diferencia. No sabía cómo educar hasta que te conocí”.
Recuerda que a donde quiera que vayas y hagas lo que hagas, tendrás la oportunidad de tocar y/o cambiar los sentimientos de alguien, trata de hacerlo de una forma positiva."


"Los amigos son ángeles que nos levantan sobre nuestros pies cuando nuestras alas tienen problemas para recordar como volar”.

Enllaç:

Almenys 20.000 menors pateixen explotació infantil a Espanya

Només a Espanya hi ha uns 20.000 menors, identificats per la Policia, que han estat obligats a prostituir-se, "mendigar" o cometre delictes, o que han estat víctimes de xarxes de delinqüència internacional, que els han utilitzat per l'explotació laboral, adopcions il·legals o fins i tot tràfic d'òrgans. Aquests 20.000 nens, són només "la punta de l'iceberg" Per això, el gran repte de tots els governs i les institucions internacionals que lluiten contra la tracta d'éssers humans és "identificar les víctimes" per saber quines situacions els fan "més vulnerables" i evitar-les.

Segons dades de Save the Children, l'explotació infantil és un negoci que mou anualment a tot el món uns 23.500 milions d'euros. "Els nens són més fàcils de reclutar, convèncer i traslladar que els adults, i per tant, davant d'uns costos molt baixos, generen un benefici econòmic enorme. Són quantitats impressionants". "Un nen que "mendiga" a Viena o Madrid pot treure cent euros al dia, mentre que les nenes obligades a prostituir-se generen uns guanys d'entre 1.000 i 3.000 euros per setmana. Si tenim en compte que un proxeneta paga aproximadament uns 3.000 euros per cada nena, en una setmana hi haurà amortitzat la compra i a partir d'aquí només tindrà beneficis ".

La responsable de Save The Children, Liliana Orjuela, explica a més que l'explotació infantil no es limita als països del tercer món, sinó que Europa també és una regió d'origen, especialment els països més pobres com Romania o les ex repúbliques soviètiques, on hi ha molts menors "en situació de risc".

Per combatre l'explotació infantil,el tercer negoci criminal mundial només per darrere del tràfic de drogues i d'armes-,és identificar les víctimes, posar en marxa plans d'acció que ajudin al menor, i donar formació i suport a les autoritats judicials i policials. A més, aconsellen a les autoritats que els facilitin automàticament el permís de residència per raons humanitàries i que se'ls busqui una família d'acollida mentre que s'estudia la conveniència d'aprovar una reunificació familiar.

Enllaç http://www.lavanguardia.es/lv24h/20080128/53431487186.html

És molt trist que la situació econòmica de molts països porti a fer aquests actes tan inhumans com és l'explotació infantil.
Suposadament vivim en un país desenvolupat i modern, però, la realitat és una altra donat que hi ha tota una violació dels drets infantils.

L' explotació infantil normalment la solem associar a països subdesenvolupats,com Àfrica, Índia etc, però les dades esmentades anteriorment ens demostren que no és així que a Espanya, un país desenvolupat trobem aquestes xifres tan desorvitades d'explotació infantil.

El hambre se come al mundo
http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/news/newsid_1601000/1601345.stm
Más de 800 millones de personas tienen poco que celebrar el 16 de octubre, Día Mundial de la Alimentación, porque para ellos el hambre es una realidad diaria.

Según un informe de la Organización de las Naciones Unidas para la Agricultura y Alimentación (FAO), la comunidad internacional no está logrando el objetivo de reducir a la mitad el hambre mundial para el año 2015.

Cada siete segundos, un niño menor de diez años muere por efectos directos o indirectos del hambre

Jean Ziegler, ONU.

El informe, titulado "El estado de inseguridad alimentaria del mundo 2001", afirma que la humanidad ha hecho progresos en la reducción del número absoluto de personas con hambre en el mundo.

Sin embargo, este avance no es lo suficientemente rápido para cumplir con las metas establecidas en la Cumbre Mundial de la Alimentación, celebrada en Roma en 1996.

La FAO señala que el número de personas que enfrentan hambruna se reduce en seis millones por año, un número menor a los ocho millones establecidos en la cumbre de 1996.

Asimismo, "en la última década, el número total de desnutridos crónicos en el mundo en desarrollo cayó en aproximadamente 40 millones, pero la tasa promedio de declive (el porcentaje de reducción) ha continuado desacelerándose", señala el organismo.

És molt trist saber que cada set segons es mor un nen menor de 10 anys de gana, però encara és més trist pensar que en els països subdesenvolupats es llença el menjar, que hi ha un porcentatge de sobrepés molt exagerat, hi ha malalties com l' anorexia i la bolimia.

uns 800 milions de persones pasen gana en el món, la mateixa quantitat que les persones obeses.

Així doncs, quina és la causa d' aquests problemes? les guerres, les catastrofes natural i la corrupció? si, tot això té a veure molt però hi ha un altre factor que gairabé no es té en compte: el comerç injust, és a dir, els països rics bloquejen als pobres amb els seus productes.

Un altre motiu per el qual penso que hi ha gana en el món és per la incompetència dels goberns dels països pobres, per exemple en la Guinea Ecuatorial hi ha molt de petroli i els ùnics que s' han beneficiat és el president i la seva família que viuen en cases de luxe, mentres que el 90% de la població està passant gana.

S'hauria de tenir compte que encara que l' ajuda internacional de vegades sigui insufient de vegades és masa, ja que es crea un problema de dependència que fa que la gent no treballi o no es preocupi per que el país surti endavat, s' acostumen a que els països rics els portin el menjar.

Així penso que la solució estaria en ensenyar-los com fer les coses per que puguessin fer del seu país, un país millor.

canviar l' educació per canviar el món (Naranjo)

Maltractament infantil

Les xifres del maltractament infantil

Malauradament no són infreqüents les notícies que ens arriben sobre maltractament infantil, sobre abús de menors o sobre qualsevol tipus de violència exercida sobre els més indefensos i vulnerables. Ahir mateix veiem un trist exemple.

La revista mèdica The Lancet ha llançat un especial sobre els maltractaments infantils, on apunta la incidència De Aquestes xifres en el Regne Unit, Estats Units, Canadà i Austràlia.

Unes xifres que deixen paralitzat, ja que segons la investigació fins al 16% dels Nens en Aquests països són maltractats fisicament i el 10% són descuidats o Pateixen abusos psicològics. A més, fins al 30% de les nenes i el 15% dels nens són un EXPOSATS Algun tipus d'abús sexual.

I, si les xifres són Dramàtiques Quan parlem de Països rics, la incidència d'aquesta plaga és molt pitjor quan es Tracta de països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament. A l'Amèrica Llatina fins al 63% dels nens podrien viure en una situació de maltractament físic, sexual, emocional o en negligència.

Sens dubte estem davant d'una complexa problemàtica, davant la qual cal oposar una tolerància zero davant la que s’ ha d’ establir una propera Cooperació entre metges, escoles i especialistes en Protecció Infantil per ajudar combatre-la.

OPINIÓ PERSONAL

Crec que maltractar un infant per diversos motius és un delicte imperdonable no només pel mal causat immediatament al nen, sinò pel record que guardarà tota la vida.

Crec que no s’ho mereixen, són criatures innocents que l’ única cosa que volen es rebre amor i respecte per les persones que te al seu voltan.